BANDA SONORA: FUNCIÓ EXPRESSIVA DEL SO
EL CINEMA SONOR
No fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzà el primer film sonor de la història: El cantor de jazz (Alan Crossland, 1927, Warner Bros). Tot i així el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d'imatges s'acompanyava de música en viu (d'un organista o d'un pianista), o d'un gramòfon. La música accentuava l'acció de les imatges i contribuïa a l'ambientació general de la sala i a l'atenció del públic.
La lenta integració del so sincronitzat en les pel·lícules respongué a raons econòmiques (pels costos de l'equipament de les sales de projecció i de producció) i al fet que les produccions cinematogràfiques tenien prou d'èxit i ningú es plantejava canvis.
No fou fins que una de les grans productores, la Warner Bross, per mirar de superar problemes financers provà de buscar quelcom de nou: la sonorització dels films. A partir d'aquí, del 1927 tota la indústria cinematogràfica es convertí en sonora. Les pel·lícules mudes, tot i el suport de molts directors, actors i actrius, deixaren ben aviat de fer-se.
No fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzà el primer film sonor de la història: El cantor de jazz (Alan Crossland, 1927, Warner Bros). Tot i així el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d'imatges s'acompanyava de música en viu (d'un organista o d'un pianista), o d'un gramòfon. La música accentuava l'acció de les imatges i contribuïa a l'ambientació general de la sala i a l'atenció del públic.
La lenta integració del so sincronitzat en les pel·lícules respongué a raons econòmiques (pels costos de l'equipament de les sales de projecció i de producció) i al fet que les produccions cinematogràfiques tenien prou d'èxit i ningú es plantejava canvis.
No fou fins que una de les grans productores, la Warner Bross, per mirar de superar problemes financers provà de buscar quelcom de nou: la sonorització dels films. A partir d'aquí, del 1927 tota la indústria cinematogràfica es convertí en sonora. Les pel·lícules mudes, tot i el suport de molts directors, actors i actrius, deixaren ben aviat de fer-se.
La lenta integració del so sincronitzat en les pel·lícules respongué a raons econòmiques (pels costos de l'equipament de les sales de projecció i de producció) i al fet que les produccions cinematogràfiques tenien prou d'èxit i ningú es plantejava canvis.
No fou fins que una de les grans productores, la Warner Bross, per mirar de superar problemes financers provà de buscar quelcom de nou: la sonorització dels films. A partir d'aquí, del 1927 tota la indústria cinematogràfica es convertí en sonora. Les pel·lícules mudes, tot i el suport de molts directors, actors i actrius, deixaren ben aviat de fer-se.
REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA
La banda de so està formada per diferents elements acústics:
- les veus (diàlegs o veus en off),
- efectes (sorolls de tots mena: una aixeta que s'obre, un timbre...),
- el so d'ambient
- i la música.
Tots aquests elements s'enregistren en diferents pistes, tantes com siguin necessàries segons la complexitat del que serà la banda sonora. Els sons que es graven, ja sigui durant el rodatge o en d'altres llocs i moments, es netegen i es manipulen, per a després poder-los barrejar.
Després de seu enregistrament i tractament, cal muntar la banda sonora amb les imatges, sincronitzant els sons entre si i conjuntament amb les imatges i controlant la intervenció i preponderància de cada una de les pistes.També es realitza el procés de doblatge de totes les veus dels actors.
La banda de so està formada per diferents elements acústics:
- les veus (diàlegs o veus en off),
- efectes (sorolls de tots mena: una aixeta que s'obre, un timbre...),
- el so d'ambient
- i la música.
Després de seu enregistrament i tractament, cal muntar la banda sonora amb les imatges, sincronitzant els sons entre si i conjuntament amb les imatges i controlant la intervenció i preponderància de cada una de les pistes.També es realitza el procés de doblatge de totes les veus dels actors.
UTILITZACIÓ QUE ES FA DEL SO
La significació dels sons, de les veus i de la música en combinació amb les imatges pot ser molt àmplia. A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l'estat en el qual es troben els personatges. Si el so ens fa veure les imatges diferents de com les veuríem soles, les imatges també ens fan sentir la música o els sons de diferent manera com els sentiríem en la foscor. Existeixen influències mútues.
- El so i la percepció del temps: Sobretot la música, però també d'altres efectes sonors, actuen sobre el temps de les imatges o més ben dit sobre el temps de percepció d'aquestes imatges, per un efecte de valor afegit. La banda sonora crea temporalitat i ajuda a establir un temps de representació.
- Amb els muntatge les mateixes imatges ja marquen una línia temporal però el so amb els seus elements rítmics, amb creixendos i descreixendos, amb elements repetitius pot completar o acabar de definir la manera com avança la narració.
- El so que crea l'espai. L'enquadrament fa sempre visible un espai però parcialment. El fora de camp és sempre molt important. L'espectador el construeix a partir de les pistes que cada pla ens ha anat donant, però estranyament podem accedir a la seva percepció general.
- Així es recorre al so per a definir i per a fer-nos present aquest espai. El so, sobretot els efectes, ens situen i ens permeten situar els personatges en un espai.
- La música a vegades substitueix el so realista com expressió de l'espai. Aquesta pot també complementar allò que se'ns mostra.
- Puntuació. Podem dir que la banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit i ritme de la narració que se'ns està explicant. N'accentua determinats gestos o situacions, allarga un esdeveniment, l'atura i l'acaba de cop, accentua la seva repetició o continuació, etc.
- Anticipació. La música també ajuda a anticipar allò que vindrà, a crear expectativa, esperança. Determinats sons o músiques ens indiquen una resolució d'una situació, la preveuen, o simplement generen la sensació de buit que s'ha d'omplir visualment.
- El silenci. Si hi ha presència de so podem jugar també amb el silenci. Aquest pot reforçar els elements citats anteriorment (puntua, anticipa, separa o relaciona accions). El silenci sol, en molts casos, accentua sorolls futurs. En un moment de silenci, la presència o interrupció d'un soroll concret, fa més conscient la idea de buit.
- L'ús de temes musicals: Existeixen molts recursos i fórmules per a aplicar la música a diferents situacions o accions d'una pel·lícula. Un dels elements que serveix per a generar alguns dels efectes esmentats en els punts precedents és la repetició d'un repertori de temes musicals al llarg de la pel·lícula. No en totes les pel·lícules la part musical es compon expressament pensant en l'argument i en les imatges. En molts casos la part musical de la banda sonora està feta a partir d'adaptacions de temes ja coneguts.
La significació dels sons, de les veus i de la música en combinació amb les imatges pot ser molt àmplia. A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l'estat en el qual es troben els personatges. Si el so ens fa veure les imatges diferents de com les veuríem soles, les imatges també ens fan sentir la música o els sons de diferent manera com els sentiríem en la foscor. Existeixen influències mútues.
- El so i la percepció del temps: Sobretot la música, però també d'altres efectes sonors, actuen sobre el temps de les imatges o més ben dit sobre el temps de percepció d'aquestes imatges, per un efecte de valor afegit. La banda sonora crea temporalitat i ajuda a establir un temps de representació.
- Amb els muntatge les mateixes imatges ja marquen una línia temporal però el so amb els seus elements rítmics, amb creixendos i descreixendos, amb elements repetitius pot completar o acabar de definir la manera com avança la narració.
- El so que crea l'espai. L'enquadrament fa sempre visible un espai però parcialment. El fora de camp és sempre molt important. L'espectador el construeix a partir de les pistes que cada pla ens ha anat donant, però estranyament podem accedir a la seva percepció general.
- Així es recorre al so per a definir i per a fer-nos present aquest espai. El so, sobretot els efectes, ens situen i ens permeten situar els personatges en un espai.
- La música a vegades substitueix el so realista com expressió de l'espai. Aquesta pot també complementar allò que se'ns mostra.
- Puntuació. Podem dir que la banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit i ritme de la narració que se'ns està explicant. N'accentua determinats gestos o situacions, allarga un esdeveniment, l'atura i l'acaba de cop, accentua la seva repetició o continuació, etc.
- Anticipació. La música també ajuda a anticipar allò que vindrà, a crear expectativa, esperança. Determinats sons o músiques ens indiquen una resolució d'una situació, la preveuen, o simplement generen la sensació de buit que s'ha d'omplir visualment.
- El silenci. Si hi ha presència de so podem jugar també amb el silenci. Aquest pot reforçar els elements citats anteriorment (puntua, anticipa, separa o relaciona accions). El silenci sol, en molts casos, accentua sorolls futurs. En un moment de silenci, la presència o interrupció d'un soroll concret, fa més conscient la idea de buit.
- L'ús de temes musicals: Existeixen molts recursos i fórmules per a aplicar la música a diferents situacions o accions d'una pel·lícula. Un dels elements que serveix per a generar alguns dels efectes esmentats en els punts precedents és la repetició d'un repertori de temes musicals al llarg de la pel·lícula. No en totes les pel·lícules la part musical es compon expressament pensant en l'argument i en les imatges. En molts casos la part musical de la banda sonora està feta a partir d'adaptacions de temes ja coneguts.
SO A LES PEL·LÍCULES
LEITMOTIVE:
En música, el leitmotiv és una figura musical popularitzada per Hector Berlioz que la va anomenar "idée fixe" i que Richard Wagner va elevar a sistema en les seves òperes. És un tema musical no gaire llarg (normalment una melodia curta o ritme) que representa a un personatge, cosa, sentiment o circumstància abstracta que es dóna cada vegada que se'l vulgui evocar, i que, normalment, està dotat d'una gran capacitat de transformació i adequació.
Associació d'un tema musical o un personatge una situació un sentiment. variacions tímbriques, de modalitat, de forma,etc i és conciderat dins de la banda sonora.
LEITMOTIVE:
En música, el leitmotiv és una figura musical popularitzada per Hector Berlioz que la va anomenar "idée fixe" i que Richard Wagner va elevar a sistema en les seves òperes. És un tema musical no gaire llarg (normalment una melodia curta o ritme) que representa a un personatge, cosa, sentiment o circumstància abstracta que es dóna cada vegada que se'l vulgui evocar, i que, normalment, està dotat d'una gran capacitat de transformació i adequació.
Associació d'un tema musical o un personatge una situació un sentiment. variacions tímbriques, de modalitat, de forma,etc i és conciderat dins de la banda sonora.
MÚSICA DIAGÈTICA:
És la que ha estat composta per il·lustrar una imatge cinematogràfica en la qual hi ha una font visible d'emissió de sons (un tocadiscos, una orquestra de ball, un violinista ...) La música composta per il·lustrar una seqüència d'aquestes característiques ha de contenir, necessàriament, l'objecte emissor o els instruments que figuren en la imatge.
Música que acompanya la pel·lícula, es veu la font d'on surt. (Música en directe)
Tenim com a exemple aquesta part de la pel·lícula "The Dark Knight" on es pot veure que la música prové de les gaites:
És la que ha estat composta per il·lustrar una imatge cinematogràfica en la qual hi ha una font visible d'emissió de sons (un tocadiscos, una orquestra de ball, un violinista ...) La música composta per il·lustrar una seqüència d'aquestes característiques ha de contenir, necessàriament, l'objecte emissor o els instruments que figuren en la imatge.
Música que acompanya la pel·lícula, es veu la font d'on surt. (Música en directe)
Tenim com a exemple aquesta part de la pel·lícula "The Dark Knight" on es pot veure que la música prové de les gaites:
MÚSICA INCIDENTAL:
La música incidental és la música que acompanya a la pel·lícula i crea una atmosfera per l'acció de l'escena. Música posada posteriorment.
Tenim com a exemple l'escena de "Titànic" quan es posen davant del vaixell amb els braços oberts:
MÚSICA ESTEREOTIPADA
La música incidental és la música que acompanya a la pel·lícula i crea una atmosfera per l'acció de l'escena. Música posada posteriorment.
Tenim com a exemple l'escena de "Titànic" quan es posen davant del vaixell amb els braços oberts:
Tenim com a exemple l'escena de "Titànic" quan es posen davant del vaixell amb els braços oberts:
MÚSICA ESTEREOTIPADA
Quan escoltem un determinat tipus de músiques, sovint associem la música amb un tipus de pel·lícula. Hi ha músiques que fins i tot s’han fet més famoses que la pel·lícula en que estaven, i ja quan mirem una pel·lícula, depèn de quin tema sigui ja ens esperem una música determinada.
Podem trobar molts exemples en pel·lícules d' aquesta música estereotipada segons la seva banda sonora:
Les pel·lícules de WESTERN: del període colonial a l'era moderna dels Estats Units d'Amèrica
- L'home principal fort valent i amb empenta.
- Lluita contra els dolents i sempre guanya.
- Solitari.
- Sempre hi ha una típica música per els duels, que el caracteritza enmig del desert.
Les pel·lícules de TERROR: realitzades amb la intenció de provocar tensió, por i / o el sobresalt en l'audiència.
- La trama comença de forma pacífica i va augmentant la tensió de l'espectador a mida que s'acosta el punt màxim de l'acció.
Les pel·lícules de THRILLER: Lligat al terror i al suspens.
- Manté una tensió per l'espectador que crea una atenció més forta cap a la pel·lícula.
- Sovint la música fa de coixí a escenes de molta tensió, i produeixen aquest ambient de misteri que es vol crear.
- Quasi sempre succeeix l'ho inesperat per això t'invita a voler saber que passa a continuació
Les pel·lícules MUSICALS: contenen interrupcions en el seu desenvolupament, per donar un breu recés per mitjà d'un fragment musical cantat o acompanyats d'una coreografia.
- Les cançons acompanyades de coreografies són essencials per l'ambient artístic que es vol crear.
Les pel·lícules HISTÒRIQUES: l'acció d'aquestes pel·lícules ocorre en el passat, sovint amb intenció de recreació històrica.
- Ens situa sempre a l'època que vol transcórrer cada acció dins la pel·lícula.
- Les guerres, batalles... són les protagonistes.
- Dins d'aquest tipus trobem trames amoroses principalment amb l'heroi protagonista.
Les pel·lícules de FICCIÓ: L'espai dominat per l'home o civilitzacions d'un possible futur.- Et transporta a llocs imaginaris o irreals que et creus pel simple fet de posar-t'ho tot com si fos real amb l'ajuda de la banda sonora.
Les pel·lícules ROMÀNTIQUES: Posen l'accent en els elements amorosos i romàntics.
- Conté una part molt sensible per l'espectador, molt tendre i dolça.
- Les músiques acostumen a adecuar-se als estats d'ànim.
Les pel·lícules INFANTILS: Dirigides a nens.
- Normalment les músiques són molt tendres i fàcils de recordar.
- Un aprenentatge segur tenen cada una d'elles.
- Encara que estigui dirigida a nens, a els adults els porta a un moment de reflexió també.
Les pel·lícules del gènere del DRAMA o dramàtiques: pel·lícules que es centren principalment en el desenvolupament d'un conflicte entre els protagonistes, o del protagonista amb el seu entorn o amb ell mateix.
- Té un paper important la música pel fet d'exagerar l'escena que es vol fer més propera al públic i per posar importància a la part dramàtica.
Podem trobar molts exemples en pel·lícules d' aquesta música estereotipada segons la seva banda sonora:
Les pel·lícules de WESTERN: del període colonial a l'era moderna dels Estats Units d'Amèrica
Les pel·lícules de WESTERN: del període colonial a l'era moderna dels Estats Units d'Amèrica
- L'home principal fort valent i amb empenta.
- Lluita contra els dolents i sempre guanya.
- Solitari.
- Sempre hi ha una típica música per els duels, que el caracteritza enmig del desert.
Les pel·lícules de TERROR: realitzades amb la intenció de provocar tensió, por i / o el sobresalt en l'audiència.
- La trama comença de forma pacífica i va augmentant la tensió de l'espectador a mida que s'acosta el punt màxim de l'acció.
- La trama comença de forma pacífica i va augmentant la tensió de l'espectador a mida que s'acosta el punt màxim de l'acció.
Les pel·lícules de THRILLER: Lligat al terror i al suspens.
- Manté una tensió per l'espectador que crea una atenció més forta cap a la pel·lícula.
- Sovint la música fa de coixí a escenes de molta tensió, i produeixen aquest ambient de misteri que es vol crear.
- Quasi sempre succeeix l'ho inesperat per això t'invita a voler saber que passa a continuació
- Sovint la música fa de coixí a escenes de molta tensió, i produeixen aquest ambient de misteri que es vol crear.
- Quasi sempre succeeix l'ho inesperat per això t'invita a voler saber que passa a continuació
Les pel·lícules MUSICALS: contenen interrupcions en el seu desenvolupament, per donar un breu recés per mitjà d'un fragment musical cantat o acompanyats d'una coreografia.
- Les cançons acompanyades de coreografies són essencials per l'ambient artístic que es vol crear. Les pel·lícules HISTÒRIQUES: l'acció d'aquestes pel·lícules ocorre en el passat, sovint amb intenció de recreació històrica.
- Ens situa sempre a l'època que vol transcórrer cada acció dins la pel·lícula.
- Les guerres, batalles... són les protagonistes.
- Dins d'aquest tipus trobem trames amoroses principalment amb l'heroi protagonista.
Les pel·lícules de FICCIÓ: L'espai dominat per l'home o civilitzacions d'un possible futur.- Et transporta a llocs imaginaris o irreals que et creus pel simple fet de posar-t'ho tot com si fos real amb l'ajuda de la banda sonora.
Les pel·lícules ROMÀNTIQUES: Posen l'accent en els elements amorosos i romàntics.
- Conté una part molt sensible per l'espectador, molt tendre i dolça.- Les músiques acostumen a adecuar-se als estats d'ànim.
Les pel·lícules INFANTILS: Dirigides a nens.
- Normalment les músiques són molt tendres i fàcils de recordar.
- Un aprenentatge segur tenen cada una d'elles.
- Encara que estigui dirigida a nens, a els adults els porta a un moment de reflexió també.
- Normalment les músiques són molt tendres i fàcils de recordar.
- Un aprenentatge segur tenen cada una d'elles.
- Encara que estigui dirigida a nens, a els adults els porta a un moment de reflexió també.
Les pel·lícules del gènere del DRAMA o dramàtiques: pel·lícules que es centren principalment en el desenvolupament d'un conflicte entre els protagonistes, o del protagonista amb el seu entorn o amb ell mateix.
- Té un paper important la música pel fet d'exagerar l'escena que es vol fer més propera al públic i per posar importància a la part dramàtica.
MÚSICA I VARIACIÓ DE L'EMOTIVITAT DE LES IMATGES
La música pot incidir sobre les sensacions emotives experimentades per l'espectador, pot exagerar, potenciar, fins i tot variar l'emotivitat de les imatges. Les imatges a càmera lenta d'un atleta corrent cap a l'arribada poden donar sensacions molt diferents segons si se les acompanya de música o no.
Si les mirem soles segurament ens fixarem molt en com es mou el cos del corredor, en com són els seus gestos. Si les veiem amb una música aquesta pot fer-nos deixar de banda la part física de la tasca que desenvolupa l'atleta i accelerar la nostra atenció i emotivitat esperant que el corredor, reforçant molt més la intenció i l'esforç per aconseguir el seu objectiu.
En els relats de ficció com en el cinema, aquesta mena de jocs s'utilitzen constantment per a generar en l'espectador les emocions desitjades (temença, tristor, incertesa, felicitat...).
La música pot incidir sobre les sensacions emotives experimentades per l'espectador, pot exagerar, potenciar, fins i tot variar l'emotivitat de les imatges. Les imatges a càmera lenta d'un atleta corrent cap a l'arribada poden donar sensacions molt diferents segons si se les acompanya de música o no.
Si les mirem soles segurament ens fixarem molt en com es mou el cos del corredor, en com són els seus gestos. Si les veiem amb una música aquesta pot fer-nos deixar de banda la part física de la tasca que desenvolupa l'atleta i accelerar la nostra atenció i emotivitat esperant que el corredor, reforçant molt més la intenció i l'esforç per aconseguir el seu objectiu.
En els relats de ficció com en el cinema, aquesta mena de jocs s'utilitzen constantment per a generar en l'espectador les emocions desitjades (temença, tristor, incertesa, felicitat...).
Si les mirem soles segurament ens fixarem molt en com es mou el cos del corredor, en com són els seus gestos. Si les veiem amb una música aquesta pot fer-nos deixar de banda la part física de la tasca que desenvolupa l'atleta i accelerar la nostra atenció i emotivitat esperant que el corredor, reforçant molt més la intenció i l'esforç per aconseguir el seu objectiu.
En els relats de ficció com en el cinema, aquesta mena de jocs s'utilitzen constantment per a generar en l'espectador les emocions desitjades (temença, tristor, incertesa, felicitat...).
Característiques tècniques del so
El so és la sensació produïda en el nostre òrgan auditiu per les vibracions dels cossos elàstics, propagades per un medi, que normalment sol ser l'aire.La velocitat del so depèn del medi i la temperatura, però per l'aire i a una temperatura de 15ºC, el so viatja a 340 m/seg.L'acústica és la ciència que estudia el fenomen sonor i les seves causes. L'oïda humana pot percebre sons d'entre 20 i 20.000 Hz.Les QUALITATS DEL SO, és a dir, els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.
DEFINICIÓ SENSACIÓ AUDITIVA Altura Nombre de vibracions per segon (freqüència).
Es mesura en HERTZ (Hz). SONS AGUTS:
(major freqüència)
SONS GREUS:
(menor freqüència) Intensitat La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada.
Es mesura en DECIBELIS. SONS FORTS:
(major amplitud)
SONS SUAUS:
(menor amplitud) Timbre És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument. Duració Persistència de l'ona sonora SONS LLARGS:
(més duració)
SONS CURTS
(menys duració)
SO ANALÒGIC O DIGITAL?
En realitat no existeixen dos tipus de so, com el títol de aquest apartat indica, és a dir, no existeix un so digital i un altre analògic.
Com ja hem vist, el so esta produït per vibracions de cossos que provoquen variacions de pressió en l'aire, les quals arriben a la nostra oïda i ens donen la sensació del so. Quan es fa la diferència entre el so analògic i digital en realitat es fa referència al procés en el qual es tracten els senyals elèctrics que més tard són convertits en so.
Per tant, quan parlem de so analògic volem dir que els senyals elèctrics que més tard varen ser transformades en so són tractats en circuits analògics i quan parlem de so digital ens referim que els senyals elèctrics són tractats en circuits digitals.
Al convertir el so en senyal elèctric mitjançant un transductor (per exemple un micròfon) el senyal obtingut és un senyal analògic.
En sistemes digitals el senyal analògic obtingut havia de convertir-se en senyal digital mitjançant un conversor A/D.
Igualment, el senyal sonor capaç d' estimular un altaveu és una senyal analògic, per tant, en els sistemes digitals, abans d'enviar el senyal al altaveus, s' ha de passar per un conversador D/A. El un aparell digital el so està representat per una sèrie de números, s'anomenen mostres, que són els valors instantànis de l'ona cada cert període de temps.
La velocitat de mostreig és la freqüència amb la que s'agafen les mostres. Evidentment, com més gran sigui la velocitat de mostreig més semblantça hi haurà entre l'ona analògica i els senyals digitals.
La teoria del mostreig diu: per avaluar fidelment una senyal, la freqüència més aguda del seu espectre ha de ser major que la meitat de velocitat de mostreig (freqüència Nyquist). El senyal resultant, conegut com a "alias", és una altra ona sinusoïdal de freqüència menor igual a la diferència de velocitats de mostreig menys la freqüència original. Aquest fenomen es coneix com a nombre de "aliasing". Per evitar el aliasing s'ha de fer passar el senyal abans de ser convertit amb digital, per un filtre passabaixos per atenuar les freqüències més agudes. Igualment, la sortida del conversor digital analògic es fa passar per un filtre passabaix de les mateixes característiques que l'anterior per "suavitzar" l'ona escalonada ja que conté molts mes aguts que el senyal desitjat.
EL SO I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES (QQC)
El so és la sensació produïda en el nostre òrgan auditiu per les vibracions dels cossos elàstics, propagades per un medi, que normalment sol ser l'aire.La velocitat del so depèn del medi i la temperatura, però per l'aire i a una temperatura de 15ºC, el so viatja a 340 m/seg.L'acústica és la ciència que estudia el fenomen sonor i les seves causes. L'oïda humana pot percebre sons d'entre 20 i 20.000 Hz.Les QUALITATS DEL SO, és a dir, els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.
| DEFINICIÓ | SENSACIÓ AUDITIVA | |
| Altura | Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz). | SONS AGUTS: (major freqüència) SONS GREUS: (menor freqüència) |
| Intensitat | La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBELIS. | SONS FORTS: (major amplitud) SONS SUAUS: (menor amplitud) |
| Timbre | És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents | Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument. |
| Duració | Persistència de l'ona sonora | SONS LLARGS: (més duració) SONS CURTS (menys duració) |
SO ANALÒGIC O DIGITAL?
En realitat no existeixen dos tipus de so, com el títol de aquest apartat indica, és a dir, no existeix un so digital i un altre analògic.
Com ja hem vist, el so esta produït per vibracions de cossos que provoquen variacions de pressió en l'aire, les quals arriben a la nostra oïda i ens donen la sensació del so. Quan es fa la diferència entre el so analògic i digital en realitat es fa referència al procés en el qual es tracten els senyals elèctrics que més tard són convertits en so.
Com ja hem vist, el so esta produït per vibracions de cossos que provoquen variacions de pressió en l'aire, les quals arriben a la nostra oïda i ens donen la sensació del so. Quan es fa la diferència entre el so analògic i digital en realitat es fa referència al procés en el qual es tracten els senyals elèctrics que més tard són convertits en so.
Per tant, quan parlem de so analògic volem dir que els senyals elèctrics que més tard varen ser transformades en so són tractats en circuits analògics i quan parlem de so digital ens referim que els senyals elèctrics són tractats en circuits digitals.
Al convertir el so en senyal elèctric mitjançant un transductor (per exemple un micròfon) el senyal obtingut és un senyal analògic.
Al convertir el so en senyal elèctric mitjançant un transductor (per exemple un micròfon) el senyal obtingut és un senyal analògic.
En sistemes digitals el senyal analògic obtingut havia de convertir-se en senyal digital mitjançant un conversor A/D.
Igualment, el senyal sonor capaç d' estimular un altaveu és una senyal analògic, per tant, en els sistemes digitals, abans d'enviar el senyal al altaveus, s' ha de passar per un conversador D/A. El un aparell digital el so està representat per una sèrie de números, s'anomenen mostres, que són els valors instantànis de l'ona cada cert període de temps.
La velocitat de mostreig és la freqüència amb la que s'agafen les mostres. Evidentment, com més gran sigui la velocitat de mostreig més semblantça hi haurà entre l'ona analògica i els senyals digitals.
Igualment, el senyal sonor capaç d' estimular un altaveu és una senyal analògic, per tant, en els sistemes digitals, abans d'enviar el senyal al altaveus, s' ha de passar per un conversador D/A. El un aparell digital el so està representat per una sèrie de números, s'anomenen mostres, que són els valors instantànis de l'ona cada cert període de temps.
La velocitat de mostreig és la freqüència amb la que s'agafen les mostres. Evidentment, com més gran sigui la velocitat de mostreig més semblantça hi haurà entre l'ona analògica i els senyals digitals.
La teoria del mostreig diu: per avaluar fidelment una senyal, la freqüència més aguda del seu espectre ha de ser major que la meitat de velocitat de mostreig (freqüència Nyquist). El senyal resultant, conegut com a "alias", és una altra ona sinusoïdal de freqüència menor igual a la diferència de velocitats de mostreig menys la freqüència original. Aquest fenomen es coneix com a nombre de "aliasing". Per evitar el aliasing s'ha de fer passar el senyal abans de ser convertit amb digital, per un filtre passabaixos per atenuar les freqüències més agudes. Igualment, la sortida del conversor digital analògic es fa passar per un filtre passabaix de les mateixes característiques que l'anterior per "suavitzar" l'ona escalonada ja que conté molts mes aguts que el senyal desitjat.
SAE Institute és una de les escoles que a Catalunya s'ocupa de formar-ne per als oficis que giren al voltant del disseny sonor.
Una formació molt activa, perquè requereix una posada al dia contínua atès el flux de novetats que arriben contínuament al mercat. I una formació molt diversa també: tècnic o productor de so; enginyer de so per al cinema, la música, la publicitat, els videojocs, o executiu en editores musicals, discogràfiques, "booking", "management", recerca i innovació tecnològica.
Si l'oïda és, potser, el menys conegut dels sentits, els oficis derivats de la seva aplicació cultural potser també ho són.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/arts-i-oficis/disseny-de-so/video/5450391/
Pàguina per consutlar:
VISITEU EL TALLER DE SO DIGITAL PER SABER-NE MÉS
Geoetiquetatge: els paisatges sonors del món
Exercicis d' enregistrament i manipulació de sons
http://www.marcodomenichetti.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada